jueves, 13 de febrero de 2014

POMELO ES ELEFANTÁSTICO (Ramona Badescu i Benjamin Chaud)

Aquest mes a l'escola en totes les classes s'estan fent tallers de cuina, parlen d'alimentació i experimenten fent amanides, macedònies, montaditos.
A més, des de fa uns mesos algunes classes estan cuidant, amb molta il·lusió, un hort urbà a la terrassa de l'escola.

Buscant doncs un llibre que pogués parlar de l'hort, em vaig recordar d'un dels meus (i també dels meus fills) personatges preferits: el Pomelo!

Pomelo és un elefant rosa amb una trompa molt llarga que viu en un hort. En aquest hort viuen també personatges com la granota Rita, l'aranya Silvio, la bavosa Gigi. L'hort del Pomelo és un món a petita escala, amb les seves alegries i les seves foscors. Allí aquest petit elefant experimenta que significa enamorar-se, sentir-se sol, sentir-se eufòric, viatjar i conèixer nous móns, fer-se preguntes i buscar respostes, sentir-se estrany, crèixer...
És impossible no enamorar-se del Pomelo, t'atrapa des de la primera pàgina per la seva cara bufona, simpàtica i trapella. Les il·lustracions de Benjamin Chaud amb pocs elements i una paleta de colors càlida i controlada inventen un món ple de sensibilitat que té una capacitat narrativa increïble.
Les històries de Pomelo són divertides, plenes de sensibilitat, i fan pensar grans i petits.

El llibre que he triat és un entre una llarga llista de títols amb ell com protagonista, cada llibre conté tres històries petites.


Pomelo es elefantástico, Ramona Badescu i Benjamin Chaud, Kókinos, 2008 (3era edició- Edició original en francès) no està traduït de moment al català.












Aquí un entrevista a Benjamin Chaud del 2012:
http://www.boolino.com/es/blogboolino/articulo/boolino-entrevista-a-benjamin-chaud

A veure si els nens troben un Pomelo amagat també al seu hort...



domingo, 9 de febrero de 2014

PINTAR AMB ESPÈCIES: EL PLAER DE CREAR COLORS


La setmana passada, en el taller de manualitats, vàrem pintar amb espècies, cares "especials".
L'aspecte que més agrada als nens de quan fem pintura és barrejar els colors i m'ho demanem amb una tal il·lusió que sempre em sorprèn: "Roberta, puc crear un color nou?", amb una llum en els ulls...
L'atenció d'aquest taller de pintura "natural" estava tota en experimentar la barreja d'espècies amb aigua com si fossin pigments d'aquarel·la. Més que en el dibuix, l'atracció estava en jugar amb els colors i gaudir de la bellesa de veure colors nous, aparèixer, transformar-se, desaparèixer.
Els adults sempre pensem que si creem un color l'hem de fer servir per un dibuix, sinó ens sembla un malbaratament, avui en canvi he aprés d'ells que no necessàriament ha de ser així, l'experiència del color a vegades té molt més valor que arribar a produir alguna cosa. Els nens són molt "zen"!






cafè, cacau, curry, pebre vermell...